Siusplau ! Aconseguiu el pacte fiscal que crec que va ser l’origen del conflicte entre espanya i Catalunya🙌🙌 MOLTISSIMES GRÀCIES PRESIDENT PER COMUNICAR-NOS EL TEU PUNT DE VISTA🙌🚀🚀🚀 seguim
Molt interessant entrevista que un cop més posa de manifest que ambdues parts tenen raó i a la vegada s’equivoquen. Tremendament complexe de que hi arribi la pau i tant de bo m’equivoqui. Gràcies President Mas, gràcies Tomàs Alcoverro.
Felicitats, president per aquests videpódcast. D'ençà de la mort del dictador he votat sempre amb tot el que ens han demanat menys a les últimes Nacionals, molt decebut dels polítics actuals pendents únicament del políticament correcte i preservar el seu seient. Si no surt algun valen capaç d'agafar el toro per les banyes, aquest país caurà lamentablement en mans dels populistes.
Molt bons Podcast estas fent President Mas segueix penjant videos siusplau m’encanta escoltar el que diueu !! Gran Mas ets el millor !!!! ❤❤❤ visca catalunya visca el president mas !!
senyor artur el seu podcast es molt interesant i per aixo m'agradaria donar-li una idea que pot ser molt bona, en els ultims temps un entrevistador de youtube s'ha fet molt famos, fins i tot a entrevistat a Oriol Junqueres i seria molt interesant una entrevista amb vostè ell es jordi wild
Jaaa éixo 😂 és la frivolitat 😂 mavellossa per riu no tornarte Boig amb tanta baralla 😂 sobretot els emigrantes que són els que més pateixen en la comprensió. Quan un poble és riu de si mateix es genial i si se ha de tenir unes líneas barmellas de respeto i mesura con en tots ela Campos de la societat. No tot és acceptable al igual que poder demanar l' extinció del acudit o el personatge
Ha sigut Esquerra, els impulsors del procés desde el inici i ells han sigut els portadors filosòfics del projecte de la via catalana, moviment polític capa l'autodeterminació dels pobles. CU, Esquerra, VU, Sí ells és van moven de banda i banda, sense olvidar quan tot és materialitzat mol abans en el govern del Joan Clos. I el Maragall que estableixen la exposició de motius per i la justificació dels escenaris posibles per a refortir les finances, protegir l'identitat i reculçar ha una hisenda català que després tr com efecto els moviments politics i socials cuidatats d'oposició i posició polític del independentisme que es una declaració institucional de soberanía catalana.
President. Suposo no disposa vostè temps per contestar. Però una vegada més li imploro a què es presenti a les eleccions vinents a Catalunya, i culmini un procés que vostè va deixar a mitges. És necessari president. No pot deixar al poble de Catalunya en aquest moment tan dur. Una vegada més no permeti que el president Mas sigui recordat només per se el president de les retallades.
Si la tasca dels polítics hagués de ser ser l'ase dels cops de la base social per tal que no hi hagi conflicte social real entre els pols oposats de la base social, estem afirmant que la política és l'opi del poble, l'art d'encantar serpents, allò que els poderosos paguen bé per a poder aconseguir que res no canvïi substancialment. Un desmereixament de la política entesa com la canalització i fins i tot assoliment dels anhels de les bases, d'acord amb la força que tenen democràticament aquests anhels. Per exemple, a Catalunya es va convocar un referèndum emparat en el dret internacional i en lleis de desconnexió i es va guanyar. Per tant, és indigne que tants polítics assumeixin que no ha estat possible i que els catalans hem d'accepar-ho i passar el dol. Això és passar-se els principis de la sobirania popular per l'aixella. El que han de fer els polítics és passar ells el seu dol i la seva por i tirar endavant la desconnexió política i jurídica amb totes les conseqüències o admetre que no tenen el coratge de materialitzar la sobirania del poble de Catalunya expressat a les urnes i en votacions parlamentàries el setembre del 2017 i deixar la primera línia política a persones que si que tinguin la valentia que té algú com en Zelensky. Som molts a Catalunya que estem decebuts amb l'actual classe política i ens trobem injustament desemparats, o, pitjor encara, governats i representats per persones porugues que no tenen la talla ni la visió estratègica i la valentia militar que requereix una empresa com és la materialització d'un estat de dret propi, escindint-nos de l'estat de dret que ens controla i ens tutela. Desenes de nacions ho han aconseguit sense tenir cap llibre blanc de la transició nacional i la nació catalana, tenint el llibre blanc de la transició nacional fet i la qüestió tan ben estudiada jurídicament, no tindrem polítics amb coratge de fer realitat el que altres nacions han fet amb menys preparació i fins i tot menys recursos econòmics que els que tenim nosaltres? Sento vergonya de formar part d'una nació tan poruga. Molta vergonya. Molts avantpassats meus han mort defensant la sobirania constitucional de Catalunya i els nostres polítics es caguen a les calces amb aquesta facilitat com ho van fer el mes d'octubre de 2017? És indigne i la nació catalana no s'ho mereixia ni s'ho mereix. No es tracta que els catalans acceptem la derrota i passem el dol. Es tracta que els polítics que no tenen el coratge d'enfrontar-se a l'estat espanyol pel control del territori deixin pas als qui sí que el tinguin i que tornem a ser governats per polítics que siguin dignes representants de la nació catalana que el 2017 es va autodeterminar i va emetre un mandat i un veredicte definitiu i diàfan: volem deixar de respondre als poders de l'estat espanyol i construir els nostres propis poders independents dels espanyols: judicials, militars, econòmics i policials. I comunicatius, per cert. Que no els tenim en absolut. Només VilaWeb i gràcies. La resta, passant per l'Ara i TV3, els és impossible de concebre una mirada fora del marc espanyol de la realitat.
President Mas. Em semblaria molt interessant una conversa amb el president Puigdemont. Per altra banda, li demano en nom propi, tot i que crec que part de la població de Catalunya pot compartir la mateixa inquietud, i és que si us plau, torni a presentar-se a les eleccions vinents, i doni un altre cop un impuls al procés. Ens ho deu president, i crec que s'ho deu a si mateix. No permeti que l´últim record que es tingui del president Mas, sigui el del president de les retallades. Presentis altre cop, i culmini el procés que va deixar a mitges.
Es podria parlar de la corba de Laffer i de la diferència entre pressió fiscal i esforç fiscal. Molt interessant la conversa, en necessitem més com aquestes.
