Ets un trepitja muntanyes. Descobridor d'històries, unes amagades i altres oblidades. Les poses amb imatges per les generacions futures i pel qui vulgui conèixer més d'aquest petit gran país, una Catalunya esculpida moltes vegades pels seus habitants.
Els lligams infinits amb la Catalunya nord també són aquí, al camí dels Bons Homes. Interessant informació dels camins, ara reials, que uneixen la nació catalana, a una banda i altra de la ratlla que posaren els que se la van repartir, amb el rei de França. Catalunya és una nació, dividida i repartida. A Perpinyà penja dalt una façana una gran pancarta que proclama: "Que visqui la república Catalana".
Oooh que bonic. Que cançons més autèntiques. Havaneres catalanes per recordar els sacrificis que van fe molts pares dels pobles com Calella que van anar a Cuba perque aquí a la Espanya dictactorial no els deixava ni raspirar y Cuba els va doptar com fills y un cop retornats de tot el que van traballar el van invertir en el Poble i per aquesta rao son els pobles mes rics de la peninsula Calella i Sitges ente altres. Havaneras havaneras cada cop que les escoltem i les cantem ens conectem amb els nostre país adoptiu.❤
Una lluïda excursió des de la Vall de Benasc. Bones imatges. Ara, al segle XXI, passats ja vint anys, serien amb un altre format més televisiu, amb més definició, tot i això, resulta un arxiu gràfic molt interessant aquest document de les geleres Pirinenques a l'estiu. Sí, quedaran les paraules d'uns comentaris ben documentats. Xapó, nano. Per on caminaves avanç, Tomàs...!!🤪
Durant set dies, una colla de "xavals" acompanyats per unes noies "yé yé", van recorrent camins ramaders, del Vallès a la Cerdanya. Formen part de la història d'un país petit, Catalunya. Arribat el segle XXI i ja passades dues dècades, trepitjant-los, lliscant pel damunt de la natura durant set dies, ens acompanya i reconforta els sentits recordar aquests camins, ens omplen aixecant els ànims, tot mostrant-nos la seva vellesa paisatgística. Velles imatges poc conegudes de Catalunya. Bon reportatge, ben col·laborat per tots. Feu història de país. Gràcies.
Us felicito per aquest viatge tan bonic. El muntatge: Tots sabem que és una tasca difícil, a voltes feixuga i compromesa. Tan sols puc dir. Magnífic reportatge.
Per molts anys. Un vídeo que qualificaria "d'espectacular". El muntatge està al nivell del paisatge (espectacular). Per editar el pròxim vídeo, no esperis tant. L'embassament de Sau, qui l'ha vist quan el vares gravar i com es veu ara, a novembre del 2023...
L'ofici de forjador pren cos i força a Alpens. Observant L'arbre de vulcano es comprova el mèrit i el sentit, que té unir el talent i la creativitat amb modelatge amb ferro candent. El fet d'envellir els elements de forja quotidians, fent valer els criteris d'art, ens fa apropar en aquest ofici tant antic com integrat a la nit dels temps de la història humana. Cal reconèixer, però que la consistència pròpia del ferro, va més enllà i ens remet a la resistència i a la voluntat humana: d'encarar el pas del temps. I és així, com es perfila la creativitat mitjançant el ferro forjat a l'actualitat. Això, que ens ho corrobora l'Enric Pla Montferrer; quan integra la seva obra junt amb la simbologia continguda a dins d'una arquitectura tan ingent i emblemàtica com és el temple de la Sagrada família d'Antoni Gaudí. I la qual, de ben segur prevaldrà en el temps...Ara, però ens cal valorar el present de tots els besants artístics, que es derivin que la noblesa del ferro, es mereix. I fer créixer aquest ofici talment com si es tractés d'un arbre; com aquell que el seu dia van forjar els autors de: L'arbre de Vulcano. Gràcies per la vostra atenció. Santi Torruella A. (oct.2021).
Paco, gràcies tampoc es tan, la feina si i es, pero ja ens agrada.Avui, he estat a Sant Sebastià de Montmajor, molts recorts de la parella pagesos que venen verdura allà fora, jo els vaig dir que podien veure el video a RU-vid, estant molt contens per la teva feina i per grabar-los.
Magnífic equip i molt bon muntatge Tomas. Felicitacions a tots. De lo millor que podem visionar a RU-vid. Es com si aguès pujat amb bosaltres. Sou uns "craks". Francesc Abarca
