Molt ben explicat! A casa també ho entenem així, quan hi ha líquid i tapat és un guisat, també bo pero no és un rostit! Gràcies per la recepta, regalant-nos-la no cau en l’oblit
La mama no hi es. Ha deixat el cos. Els pollastre, i a vegades l,ànec, eren la ostia! T,estic escoltant i es tal com ella ho feia! La mama també hi afegia v ( no ranci)i i alguna vegada també cervessa. Però sense botifarra. I és clar que mai ho cubría amb aigua la pechuga també hi anava a la cassola, una pel meu germà Xavi, una per mi, que ens agradaven tot i eixutes!!Generosa sempre en prunes i pinyons! Gràcies moltes gracieees! M,inspires a anar al celler a recuperar la cassola i fer un gran àpat aquesta festa major. GRACIES.
Fa més de quaranta anys que els cuino així, sense que ningú m'ho digués, perquè vaig entendre que el caragol sempre treu bava com a defensa i aquesta bava que treu, al principi de la cocció, encara el fa més gustós. Varia una mica el temps de cocció, ja que m'agraden una mica crus o una mica durs i, mentre es couen, jo hi poso alls xafats i branques de timó i una mica de sal. A cinc minuts d'acabar-se de coure, hi aboco un preparat meu, deixo que passin aquests cinc minuts i a menjar. Són caragols que s'han de posar a la boca amb closca i tot, deixar-los ben nets de salsa, a treure'ls de dins i a menjar-se'ls.
Ostres ! he trigat a descobrir el teu canal, m'encanta ! Per fí un rostit de veritat, tal com el feia l'àvia que era d'un poblet de la Selva. la única diferència és que ella el feia amb conyac i anís. Jo el continuo fent igual i surt sempre boníssim. Moltes gràcies per explicar-ho tant bé i ser fidel a la tradició sense floritures estranyes. Bon producte, temps i paciència és el secret.
Es la verdadera manera de hacer Rostit, he visto miles de recetas y son cocitit, fregitit, guisotit, etc pero esta es la única de Rostit. Por fin un cocinero que piensa como yo que el Rostit debe ser Rostit y no inventos raros.
A mi d'un dia per l'altre m'encanta, trobo que encara és més bo. Procuro apagar el foc quan encara té una mica de suquet i l'endemà l'escalfo a fon suau. Et quedarà boníssim.
La meva àvia cada any rostia dues ànegues i ho feia com ho fas tu però amb anís enlloc de conyac. Estic intentant replicant la seva recepta per Nadal, ella ja no hi és però si que hi està la seva cuina
Soy andaluz y lo entiendo. Lo que no entiendo es que posiblemente el asador sea hispanohablante, y este forzándose para hablar catalán. En fin, la vida.
Te molt bona pinta, I el chef ho ha explicat tot molt correctament, felicitats I bon profit. Te molta importancia, que per no perdre les tradicions culinaries de la nostre Terra, professionals de la cuina que facin les esplicacions correcta i esplicitament tal hi com ho ha fet el chef que ha elaborat aquest rostit a la catalana, ho ha fet fantastic.
Jo el faig quasi igual, com el feien a casa meva. Tomàquet normalment no n'hi fico i el rego dues o tres vegades amb el vi ranci i l'aigua no em cal. I amb la canyella també hi fico dos o tres claus repartits per la cassola. Queda molt gustós. Com el teu. Salutacions cordials i gràcies per la feina.
Per fi!!un vídeo de un rostit com déu mana. Tot són rebullits i altres crims contra aquest gran plat Català. Felicitats!,un gran plat i molt ben explicat.
