Encara estem en que no ens deixen fer un referéndum, pero en compte, que no sols els d'allà, que aquí abans érem tots els que vàrem dir que si menys els de les gavines, però recordeu que uns altres quan els de Madrid els hi van tocar la cresta és van tornar entera. La democràcia té que respaldar la llibertat de fer el que la majoria vol. Quíntuple problema hi ha? Perdre interessos? Els corda també es poden fer entre pasos. Això sí, si la mejoría no volgués, com dius tu Raimon, sense pistoles
si no estoy equivocado hoy hace 50 años de esta canción, siempre que la escucho manan en mi infinidad de recuerdos, sensaciones ..., en definitiva una maravilla. Muchas gracias Raimon
De Xàtiva, com Pepe Gimeno "Botifarra", Feliu Ventura, Artur Heras, Josep de Ribera (gran pintor barroc) els papes Calixt III i Alexandre VI, Lluís Alcanyís i un etc. inacabable.
La meua sang euskaldun brolla amb força en sentir aquest meravellós Ausiàs March en boca d'En Raimon i de l'Orfeó Donostiarra, amb l'harmonia musical de l’Orquestra Simfònica d’Euskadi. Dos pobles, dues llengües, un mateix sentiment. Quan Raimon parla del VERD al País Basc, parla d’Esperanza, de Personalitat i de Respecte envers un poble que desconeixia a fons i el va captivar, com li pot passar a tot aquell que s'acoste a Euskalerria i contacte humanament amb el seu poble. Gràcies.
