Quina preciositat i suavitat de cançó, de lletra, suau i fluida...😌🥰 amb agraïment💜 amb un doll d’aigua de maig sobre l’arrel canta altra vegada amb les fulles i l’impuls que ens porti el vent fes la nostra casa aigua de maig que el gener sigui la fita a mig camí que em torna a casa aigua de maig tu has trobat una veritat en altres llocs que ara són marges aigua de maig posa distància entre tu i aquestes pors que sempre aguaiten aigua de maig busca l’abril torna a casa i espera una nova calenda una nova il·lusió torna a ser la primera a no fer-se enrere en cap ocasió
ABANS NO ESCLATI EL GINESTAR (LLETRA): Hauríem d'aprofitar-nos d'aquest abril que velles glòries ha enterrat i recull toies d'aquests camps els vespres grocs. Que aprofitar-nos d'aquest abril sembri ventura al nostre pas i que sigui avui, abans no esclati el ginestar. Ha quedat enrere el Raval i els carrers de magnòlies brillants, vaig canviar el rumb. Vaig posar l'Onyar al fons dels ulls. Vam sembrar de cançons tots els neguits estimbant des dels terrats els cors ferits, les males nits. Hem après a contemplar cada lloc nou amb ulls de xot, embadalits per la obvietat que aquest país és alguna cosa més que la fatiga del trepig dels nostres peus. Però vàrem créixer amb junys daurats i estius cremats, amb canícules tant llargues com la sort que ens va dur a néixer junts en aquest racó Hauríem d'aprofitar-nos d'aquest abril que velles glòries ha enterrat i recull toies d'aquests camps els vespres grocs. Que aprofitar-nos d'aquest abril sembri ventura al nostre pas i que sigui avui, abans no esclati el ginestar. Jo he crescut veient les fonts rajar a pleret quan la tardor estira els vestits als roures quiets. He crescut amb el nas ple d'octubres molls. He crescut amb hiverns de fred coent veient l'arboç i els pins petar de dents. He conegut un cop l'any que era la neu, més enllà dels cims que aguanten aquest cel. He crescut corrent entre ceps perseguint la blanca flor de l'ametller, desafiant cada febrer com si fos l'avantguarda del bon temps. Hem crescut posant els peus en rius de fang entre balços i codines lluny del mar, però esperant sempre trobar rere un revolt a Montserrat i sentir que ja he tornat Hauríem d'aprofitar-nos d'aquest abril que velles glòries ha enterrat i recull toies d'aquests camps els vespres grocs. Que aprofitar-nos d'aquest abril sembri ventura al nostre pas i que sigui avui, abans no esclati el ginestar. Jo he crescut dient adéu entre xiprers i agafant sempre les mans als amics meus. He crescut sempre esperant plantar l'arrel i un cop al clot ser un brot de vida fort i dret. He crescut veient falciots allargar el vol fins a la mort per por a no enlairar-se un altre cop…
