Singlantana Sound (SGD) és un projecte de l’associació Catalunya Nord Punt Com, fundada a Perpinyà el 2005.
1. Recull la producció nord-catalana de cançons i obres musicals, concerts i maquetes, originats en format de vinil, cintes magnètiques i suports digitals. Els acompanyen els elements gràfics i els crèdits. El projecte compensa la manca de reedició digital a Catalunya del Nord, tot fent memòria i recuperant una història artística imprescindible.
Drets d’autor : en cas que un autor o delegat vulgui protegir una obra enxarxada aquesta seria retirada immediatament. Singlantana Sound pretén propiciar un rebrot d'interès cap a la creació sonora nord-catalana i no fomentar edició paral·lela.
2. Conservatori del català profund de les nostres comarques
Singlantana també recull veus parlades, fidels als parlars dels territoris nord-catalans. Posa de relleu la diversitat i la qualitat fonètiques, morfològiques i lexicals de la llengua natural.
04:47 3. Egyptian Reggae (Jonathan Richman) 11:54 7. Einheitsfrontlied/La Cançó del Front Popular (Ernst Busch) 15:38 9. Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor) 23:45 13. Love Me Tender (Elvis Presley) 26:39 14. The Way I Walk (The Cramps)
DE LES ECOUTER. *** ME RAPPELLE LES BONS MOMENTS PASSÉS À DANSER LES SARDANES DANS LA RÉGION. JE REVOIS LEURS VISAGES. AVEC BEAUCOUP D'ÉMOTIONS.. 28 ANS DE SARDANES . *** SE RAPPELLE DE TOUT CEUX QU'ON NE VERRA PLUS. ET SURTOUT SURTOUT CETTE AMBIANCE ,QUE SEULS CEUX QUI CONNAISSENT CETTE EMOTIO .PEUVENT COMPRENDRE. ❤❤❤❤❤🕊🕊🕊👼👼👼💥💥💥💥🥰🥰🥰🥰
Lo que puc entendre : "eh bé abantes, si ma memòria és bona... Sem a Costoja en companyia d'una llegenda del vilatge, és en Gabriel Quintana. Hi ha un altar aquí a l'iclésia, i hi haven [?] als apòstols aquí, i pareix que abantes de la naixença d'una criatura anaven allà i posaven un billet dedins, posaven [?], cassaven (?) i [?] el billet, i aquest billet portava el nom de l'un o de l'altre, sigui Gabriel, "Pierre", Pere, Joan o... i llavors posaven el nom que triaven (?) aquells apòstols. És a dire que posaven papers dins d'un forat, així com a la rifla? És a dire que sempre dins d'eixos apòstols, dins del temps hi ha un home que els apassava, i el tipe s'els aportava dessus i els apassava pertot dins de les cases de pagès i pertot i llavontes hi ha un apòstol aquí a Costoja i eren [?] aquí hein! [?] dels apòstols i hi havia una "boîte" amb tots els noms i el pare i la mare se'n anaven allà i amb el capellà triaven (?) un billet i si s'hi deia Maria li posaven Maria, si s'hi deia Joan [?] posaven aquest nom. I això se fa o se feia fora que aquí a Costoja? Bah no, jo pensi que el fan a altres endrets, a Costoja se feia mes sem pas segurs que se fes als altres endrets o belleu [?] ara sem moderns a Costoja!"
És cert que aquest locutor parla un català relativament suditzat i espanyolitzat. El fet que pronunciï "fàbrica" (i que no digui pas "usina" o "fabrica") o que digui "en sortia alguna"' ("sortir" és del sud) assenyala que té la llengua poc genuïda. Esteve Vaills, coordinador de Singlantana Sound.
Fa 35 anys, en Joan Pau cantava aquesta cançó per denunciar el perill de la contaminació. En aquell moment, anàvem a pescar amb el meu pare a la cala de Valentí que es troba abans de la platja de Paulilles. I havia força peixos. Aviu, no en queda ni un. Més campings i més turistes, aixó si ! Aviat no quedarà ni una gota d’aigua potable. Dessalinarem el Mediterrani i tornarem a menjar la nostre merda.
❤pierre jonchères d oriola Souvent oublié par les médias Il fut le meilleur a l'époque où le cavalier suplantait le cheval Son franc parler sa finesse dans sa spécialité son esprit de compétition sa réussite sportive en fait le meilleur cavalier du monde Un ad mirateur qui à toujours essayé de l imiter
Le vrai nom de l'Amic Lluís (ici, la voix de femme) est Moïse Trabis, né à St Cyprien en 1909. Il avait pris ce nom de scène en souvenir de son père qui s'appelait Louis et était mort en décembre 1914.
Bon dia. El CD ens l'ha deixat el cantant Pere Figueres. N'hem extret un tall on canta ell, i un altre - aquest mateix - on canta na Gisela Bellsolà. Es va editar en pocs centenars d'exemplars. Ignorem on se'n pot trobar alguna còpia.
