Quan faltava un xiquet a l'alba de la seua vida, normalment abans dels set anys, es feia un vetlatori amb unes característiques peculiars en diversos pobles o aldees d'algunes comarques de Castelló, València i Alacant.
El toc a mort no era amb les campanes grans del campanar sinó amb una més xicoteta que solia fer-se accionar, no des del campanar sinó a l'interior de l'església i amb un ritme més alegre que el d'un adult, es deia “toc de glòria” (sense dubte des del gremi de campaners ens podrien informar d'ell).
Castellano:
Cuando moría un niño en el albor de su vida, normalmente antes de los siete años, se hacía un velatorio, con unas características muy peculiares, en diversos pueblos o aldeas de algunas comarcas de Castellón, Valencia y Alicante.
El toque a muerte no era con las campanas grandes del campanario sino con una más pequeña que solía hacerse accionar, no desde el campanario sino al interior de la iglesia y con un ritmo más alegre que el de un adulto, se decía "toque de gloria" (sin duda desde el gremio de campaneros nos podrían informar de él).
14 апр 2015
