Missatge URGENT. Deixau ja de xerrar com si fossiu beneits. Feis-me cas, que això ens comença a fugir de les mans. Si ets o te penses ser foodie, és vital que aguantis fins els final. I si no, també.
Per fer el ridícul no fa falta anar a l'anglès. En català també hi ha molta gent que en sap: -Al centre de salut sempre s'hi havia demanat hora. Ara, demana-hi cita prèvia. -I quan hi arribes, no et fan una anàlisi, et fan una analítica. -I quan tenen els resultats, no t'ho aclareixen, t'ho clarifiquen. -I aquests resultats eren bons o dolents. Ara són positius o negatius. -El tractament no es deixa pendent, es deixa en stand-by. -Ara els canvis no es fan, s'efectuen. -I allí no hi ha una empresa. Existeix una empresa. -Una empresa on t'oferien bones condicions. Ara te les oferten. -A la feina, els programes nous no es posen, s'implementen. -I per implementar-los, no mires el vídeo que t'ensenyen. El visualitzes. -I la feina no la comences. La inicies. -I la mateixa feina no l'acabes, la finalitzes. -I si abans la comprovaves, ara la xequeges. -Abans hi havia infants. Ara, nens i nenes (o nins i nines). -Abans passaven coses. Ara en succeeixen. -I passaven per ventura (o potser). Ara, possiblement. -Abans es demanava un permís. Ara es sol·licita. -I abans te'l concedien (o no). Ara procedeixen a la concessió. -Abans la gent feia compost. Ara el realitza. -Per fer-ne, usaven una eina. Ara la utilitzen. -I si abans n'hi havia prou, ara n'hi ha suficient. En fi, que prompte serem nosaltres els qui no parlarem "normal".
