EL BÚNQUER: John Bobbit (2x132) 

Hòstia, m'en recordo perfectament, va ser cap al 93/94 i en van parlar força per les televisions 😄

US heu fixat que en Jair no explica mai coses seves? Ni on ha viatjat, ni si ha sopat amb gent de nivell.... Jair!! Volem més histories teves!!

Ara que ho dieu, el 1997 també van morir Jacques Cousteau, Robert Mitchum i James Stewart 🙁

jo una vegada vaig xocar amb dos ocells que estaven carden al aire i alla van quedar esclafats

Neus, si t'has d'aturar a rumiar si t'has de posar trista o no, és que se't pot comparar amb el gos de Paulov. Compte amb el condicionament, ideologies incloses (especialment, avui dia, les ideologies). En el cas de l'ocell, lògicament no et vas posar a plorar perquè va ser un accident; però això de dubtar-ho em sembla ben trist, i fins i tot em fa por, perquè amb aquestes poca-soltades de condicionar la nostra visió del món mitjançant falsos idealismes i demés estan fomentant una societat en què fins i tot les bones persones es tornen perilloses, dolentes sense ni adonar-se'n (he conegut autèntics fills de la grandíssima, ben cruels, que de debò es creien persones, moralment i humana, superiors, i no eren pas el típic hipòcrita: eren hipòcrites Platinum, no dels que es creuen les seves pròpies mentides sinó dels que ni saben que menteixen (pista: perfil compatible amb el noi de monyo al damunt del cap). Una abraçada.

Alegría NO es comerse un bollycao, alegría es que te coman el bollycao....Arroz y garbanzos guapa.

John Bobbit no és digne d'entrar al Búnquer 👎. En tot cas la Lorena.