El Call jueu a Barcelona | Cròniques de Barcelona | betevé [SUB CAT CAST] 

L’any 1391, uns 300 jueus que vivien al Call de Barcelona van ser assassinats o obligats a marxar de la ciutat. Acabava així la història d’una de les jueries més importants de la península.
Els jueus es van instal·lar de manera permanent al barri del call de Barcelona a partir del segle XI. Era l’Alta edat Mitjana. La població mundial rondava els 300 milions de persones. Les guerres entre musulmans i cristians van donar lloc a les croades. El feudalisme era el sistema polític, econòmic i social propi del període. Els nobles tenien un gran poder i eren propietaris de les terres i dels servs. Van aparèixer ordes religioses, com la del Císter, que reclamava una vida més austera. A Catalunya va destacar la figura de l’abat Oliva. En aquella època, es va inventar la brúixola i el sistema musical de solfeig. Artísticament, triomfava el romànic.
La presència jueva a Barcelona podria datar-se al segle I, quan els romans van expulsar el jueus de la terra d’Israel i alguns haurien vingut a viure Barcino, la colònia romana que va esdevenir Barcelona.
La primera prova de la presència jueva a Catalunya és l’anomenada làpida trilingüe de Tortosa, datada entre el segle III i el VI. Està gravada en hebreu, grec i llatí i formava part de la tomba d’una noia jueva del segle.
Els jueus es van instal·lar al call de Barcelona entre els segles XI i XIV. Hi van arribar per invitació dels comtes de Barcelona, que els veien com un col·lectiu útil a la seva causa i fidel a la corona. Dins el call, les autoritats municipals no hi tenien jurisdicció i depenia directament del rei. El rei proporcionava a la comunitat jueva protecció i un munt de privilegis. A canvi, els jueus pagaven tributs al rei. També tenien un rol diplomàtic i s’encarregaven de les negociacions amb regnes veïns.
Barcelona es va convertir en un dels indrets amb més jueus de la península. Sens dubte, aquí hi havia la comunitat més important dels regnes mediterranis. A Barcelona, van arribar a representar un 12% del total de la població. Dels 35.000 barcelonins, uns 4000 eren jueus. Van triar aquesta ciutat buscant un lloc on poder exercir les seves professions.
Els jueus eren una comunitat culta. Sabien llegir i escriure en hebreu, però també la seva llengua materna, el català! Els jueus eren molt estudiosos des de ben petits. Als 3 anys d’edat, quan fan el ritual equivalent a la comunió cristiana, han de llegir una pàgina de la Bíblia. A la pràctica significa que no hi ha nens jueus analfabets. Això contrasta amb el 90% d’analfabets entre la població cristiana de l’època. Les famílies sense recursos, enviaven als seus fills a estudiar a la sinagoga. Aquesta alta capacitació els permetia accedir a professions prestigioses i, alhora, els convertia en sospitosos als ulls dels cristians.
Barcelona va ser la llar de jueus il·lustres. També va ser la seu d’una escola jurídica i de dret molt important. La principal figura d’aquesta escola era Salomó ben Adret, banquer de professió i esdevingut rabí. Era deixeble del gran cabalista de Girona Moixé ben Nahman, anomenat també Nahmànides. L’obra de ben Adret encara s’estudia, avui, a les escoles talmúdiques.
La sinagoga era el temple religiós i el centre de la comunitat. S’hi estudiava, s’hi feien judicis, reunions i, evidentment, actes religiosos com la lectura de la Torah. Aquesta està reservada als sacerdots, a qui es reconeix pel seu cognom, Cohen. Si no n’hi ha cap de present, es crida un Levi. I després, a qualsevol altre.
Al carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call hi ha l’entrada tapiada de l’antiga sinagoga major. A més de la sinagoga major, al call de Barcelona hi havia altres sinagogues, com la dels Francesos, a la mateixa zona; la d’en Massot; i la sinagoga Xica o Poca, segurament situada als fonaments de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Van ser cremats vius 65.500 jueus.
L’empremta jueva a la ciutat
A les parets de la plaça de Sant Iu, com a Montjuïc i altres indrets de la ciutat, hi ha pedres amb inscripcions en hebreu que pertànyen a l’època que els jueus van habitar el call de Barcelona.
Al carrer de Marlet hi ha una finca dels inicis del 1800. La placa de la façana, escrita en hebreu, es va trobar a l’interior de l’anterior edifici. L’original, conservada al museu d’història, és del 1260 aproximadament. És una dedicatòria a un rabí i important home de negocis de la comunitat de Barcelona.
Els fonaments d’una antiga casa jueva del segle XIV s’han convertit en el Centre d’Interpretació MUHBA del Call, que avui ens acosta a la vida de l’antiga jueria de la ciutat. Pertanyia a un comerciant anomenat Josep Bonjach.
La majoria d’espanyols descendeixen, en algun grau, de jueus. Entre els cognoms catalans n’hi ha un munt de jueus. Aquesta descendència desconeguda es deu a les conversions, tant les forçoses com les voluntàries.