Quan he llegit el titol dic aquest es el meu moment!!! Aquí un cas de Monica i Chandler de la vida real: Jo duia una relació d’amistat super pura amb es meu millor amic. Jo l’estimava moltissim i hagues fet tot per ell perque el sentia es meu amic de l’anima. Varem ser amics molts d’anys, jo tenia parelles i altres coses, pero amb ell mai vaig pensar res raro. L’estimava per com es. Pero de cop i volta xerrant i estant amb ell vaig començar a tenir fantasies amb ell (que si volia que fos el pare del meus fills, que què passaria que en anesim de viatge tot sols, etc) pero aquestes idees sempre les reprimia perque jo era una fuckgirl i me cansava del nois tot d’una… bé, varen passar coses i ens varem dir el que sentiem l’un per l’altre i ens varem fer novios, duim més de tres anys junts i puc dic que som en Chandler y la Monica, en cassarem, tendrem fill i aquests diran que som uns pedants que duim tota sa vida junts 😂 Pd: jo sempre li deia de broma que era el meu novio i a vegades ens tractavem com si ho fossim pero sempre de broma i no ho sentia de veres. Fins que ho vaig sentir de veres i em vaig acoionar. (Els nostres amics ens deien que l’altre sentia coses per l’altre i noltros sempre deiem que vaaa! Nomes som amics!! Pero no era tan cert 😂)
A mi liarme con un amigo me sirvió para darme cuenta de que no éramos tan amigos como pensaba, y que tampoco me caía tan bien como creía. Nos seguimos llevando bien pero sin más
M'he sentit molt identificada amb les teves històries d'adolescència! I real que ara em costa molt més trobar llibres que m'enganxin tant com abans... Alguna recomanació de llibre adictiu als 26?
Jo tinc por de liarme amb la meva amiga, tots dos sabem que volem tema saps, però just quan estem allà apunt de fer-ho doncs ens adonem i comencem a jugar o canviar de tema 😅😅😅😂😅😂 i continua la tensió! Pfffff sembla que estic en el puto Shambhala 😢😅😅
buuuff no s'havia que necessitava aquest vídeo fins ara. Literalment em trobo en aquesta situació i s'em estan ajuntant moltíssimes coses. Per sort hem parlat que mai arribarem a ser novios i això en certa part em dóna tranquil·litat perquè sé que podem fer coses sense que arribem a ser res més. Encara així les conseqüències fan por, però, i com es gaudeix mentre hi ha aquesta tensió!
100% d'acord en que és millor aguantar la tensió. Tornar a ser amics després d'haver caigut en la tentació és molt complicat i perdre una persona tant especial per no haver-ho sapigut controlar fa molt mal. 😅
Vaig tenir molts anys una amistat confusa i malgrat els infinits moments de tensió, alguna cosa va fer que mai acabéssim embolicant-nos. Ell al final em va dir q ja no podia seguir així perq li feia molt de mal i q no em podia veure més. L’any passat el vaig veure després d molts anys i el vaig trobar igual de guapo i hi havia la mateixa tensió. Coses de la vida.
Doncs jo vaig tenir una relació d'amistat que es va transformar en amor i després en amistat una altra vegada i molt bé. Peró si et dic la veritat ... continua sent confus
