La hipercorrecció, cal evitar-la 

La ultracorrecció o hipercorrecció és ‘la creació d’una forma lingüística incorrecta aplicant criteris que en d’altres casos originen formes correctes’. És a dir, consisteix a corregir per excés (per això porta el prefix ultra o hiper) allò que és correcte, tant en la llengua oral com en la llengua escrita.
Les ultracorreccions són una pràctica habitual quan ens sembla que una paraula o una expressió està mal dita o escrita perquè s’assembla molt al castellà i per això pensem que és incorrecta.
Interpretem que una forma correcta de la llengua és incorrecta i la canviem per una altra que considerem que és més correcta només per diferenciar-se del castellà.
Quan hi ha dubtes, vacil·lacions o si no coneixem bé la gramàtica, correm el risc de caure en una ultracorrecció. Quan corregim una forma incorrecta per una altra d’incorrecta, una forma correcta per una d’incorrecta o bé una forma correcta per una altra de correcta, es considera una falta.
Les ultracorreccions afecten tant la llengua oral com la llengua escrita.
Uns quants exemples:
Ultracorrecció de pronúncia: HO
Camerí en lloc de camerino,
Divà en comptes de divan
unànim per unànime
mitjeval en lloc de medieval o edat mitja en lloc d’edat mitjana? Mig ambient: medi ambient
certificat metge: mèdic
dofí i delfí
taula electoral: mesa electoral
aparat crític, aparatós
O el cas dels ordinals en els intervals musicals (quinta, sexta, sèptima, octava), els quals per ultracorrecció són substituïts per cinquena, sisena, setena, vuitena.
O lletrejar eme, erre, esse..., que és tan correcte com ema, erra, essa...
Intermedi en lloc d’intermig en una obra o en un teatre
I un últim exemple: en el camp de la sintaxi, escriure un CI com a CD: la pel·lícula va agradar molt la teva amiga, en lloc de la pel·lícula va agradar molt a la teva amiga (en què el verb agradar és usat com a transitiu en lloc d’intransitiu).
De pronúncia: ingressats amb esse sonora?
Pensar que bastant és incorrecte i prou és correcte...
Corregir cada una per cadascuna quan les dos són correctes
Corregir dos per dues
Corregir este per aquest
De repent és correcte, tant com de sobte segons el DNV de l’AVL (no apareix al DIEC2). En principi, tot el que aparega en el DNV o en el DIEC i no aparega marcat com a col·loq. és correcte en llengua estàndard
Pròxima parada: propera parada