La tradició diu que durant una pesta molt terrible, de les moltes que ha patit la ciutat, el carrer de l'Argenteria va ser una de les més perjudicades,( avui, és tota la ciutat )...i per aïllar-la i deixar-l'en quarantena, segons costum d'aquells temps, va ser tancat per ambdós costats amb un encanyissat. Un veí molt alegre -l'Agustí ; el Xato altrament dit avui el Tarlà), per alegrar i elevar l'esperit del veïnat durant aquells dies tristos i anguniosos, va començar a fer ximpleries que van alegrar i van fer riure la gent. En record del cas els anys següents, durant les festes del carrer, va ser repetida la broma, substituint l'autor de la gresca per un ninot. En memòria de la tanca de canyes que tancava el carrer per ambdós extrems, els pabordes repartien canyes verdes als veïns, perquè poguessin enramar les façanes i les entrades de les seves cases. "Ja que avui no ho podem fet de manera física, veure les seves facècies amb una barra, proposem veure-les de manera virtual.
8 апр 2020
