Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
Vol que els lilàs s'obrin pels dits
I, en el cor, m'hi creixi una palmera
Què exigent que ve la primavera!
Què exigent que ve la primavera
I el meu cor tan malaltís
Tenc por que es cremi dins de la foguera
No puc desfer-me del seu encís
No puc desfer-me del seu encís
Obrir les branques i ballar amb ella
Pentinar-me al seu vent la cabellera
Cantar les llunes de les seves nits
Cantar les llunes de les seves nits
Cantar vermells de la tardor
Cantar el silenci de la nova neu
Cantar, si torna, el dolorós amor
Cantar, si torna, el dolorós amor
I créixer un poc més en l'intent
I créixer un poc més cada entretemps
I volar amb el vent i les noves llavors
Volar amb el vent i les noves llavors
Qui sap on el vent em portarà
A dins el cor d'una terra antiga
O creixeré al fons de la mar
Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
Vol que els lilàs s'obrin pels dits
I, en el cor, m'hi creixi una palmera
Què exigent que ve la primavera!
Què exigent que ve la primavera
I el meu cor tan malaltís
Tenc por que es cremi dins de la foguera
No puc desfer-me del seu encís
18 ноя 2021
