Pinyeres, avui deshabitat, està situat a uns quatre quilòmetres al nord de la carretera que va de Batea a Maella a la dreta del riu d’Algars. La importància i independència de Pinyeres la veiem reflectida en el fet que tingué una carta de poblament pròpia, concedida pel Temple de Miravet al segle XIII.
El poble estava presidit per dos edificis singulars: per una banda, l’església de la Transfiguració del Senyor, un bell exemplar de les esglésies de reconquesta, de transició al gòtic, que encara avui podem admirar i que està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; i per l’altra, el castell, que fou destruït i veié desmuntats els seus carreus, aprofitats pels habitants per edificar les seues cases
Es va anar deshabitant perquè donada la seva situació, les epidèmies i les altes temperatures feien estralls entre els seus habitants, que van optar per traslladar-se a altres nuclis de població. No hi va arribar mai ni llum ni agua al poble.
Pinyeres l'any 1354 contava amb 13 focs i va ser independent fins al 1841 que junt amb Algars fou agregat a Batea. Pocs anys després l'església fou desafectada. Fins a 1936, els veïns hi celebraven un aplec el dia 6 d'agost.
18 дек 2020
