Lletra: Jo vinc d’un silenci, d’un foc, d’un incendi, però quan comence amb el meu compendi no hi haurà cap MC que ni sent tant trending em tossa perquè ací guanyem fins anant al ralentí. Som Rawpublik, un grup d’antiherois, però millor que nois de papà anant de bad boys. Només son toys, joguets sense corda. Tu recorda, estic en forma com rapers de Detroit Anem fent camí, jo soc Omar Sharif. Estic vagant pel desert i busque ser feliç. Si estàs avorrit, millor assaborir les llepolies que et cuinen estos malparits. Eixir del llit i enfrontar-me al món m'esgota, però tenim café barat i una cara derrota. Un raper d'època, malgrat no ser el prota hi ha felicitat i amor en el fan que s'apropa. Quina tropa porteu contra el Panxet i l’Andreu que estan més bojos que Abreu, amb un flow per tot arreu I encara que demaneu una treva, un descans. Jo vinc d'una lluita, que és sorda i constant. I m'és igual les teues visites No m'imposen la vella escola i el mite Ni comentaris en xarxes youtube perquè sé que a ma casa està la fan número u Obri els ulls hores abans de les primeres llums, deu ja no em guarda, a alguns ens salva tindre esta fe per un desert inhòspit, una pena llarga, el meu cap cabalga i el sostre em parla, soc el que senc i senc content com els xiquets de les cabanyes de terra i canyes, de foc i de jocs eterns on la metàfora és interna, subcutània trau fum la taula, bombeja el cor, va el tercer cafè la pressa ací no és una opció, una cançó i una promesa: deixar palesa la dedicació i si t'interessa ja saps la meua adreça, carrer de l'amargura, i de la devastació la empresa jo ja no em fie d'eixes sonrisetes d cartró frena, eixes palmaetes a l'esquena que ara reconec a alguns actors, identifique molts patrons, i a més de vergonya, feu pena em coneixeràs per la veu i la risa perquè el mamoneo al photocall m'horroritza que a mi qui em vol sap quan deixar-me sol i a tu et perd l'alcol, i xarres molt, tio palisa Rawpublik, és pur, surt natural, queda enregistrat en la memòria com consell del pare posa-li algo de tensió al moment actual, q eixe síndrome de l'impostor és normal, compare Vola amb les ales de l'àliga i la libèl·lula, balla amb les càlides cèl·lules de la medul·la, navega el magma, cavalga el núvol, surfeja l'iceberg, La Mare Universal és perpètua. La vida no mor ella està viva sempre, se mor el cor que no deixe que vida li entre, la vida és el sempre, tu un mentres, la teua vida és el teu temps i com l'empres. I tots som únics, pa que ser especial, del cosmos som una part infinitesimal, un gra de sorra de platja a la mar astral, sense el qual el TOT no podria ser total. Es un miracle irrepetible este dia ho aprecia el pardalet quan pia, de goig i alegria, i si veres el teu propi miracle també ho faries ací no celebrem ja els anys, celebrem els dies. I és tan públic q els Rawpublik ho fan sublim els Rasputins mos fan publi L'odi és el verí que tu beus, esperant que mora el veí i no va així, ho veus?? Rime paraules, si sent que se senten soles, tu tanca els ulls quan me sengues voras com voles no més polítics de merda comptant troles i que sone més Rawpublik al pati de les escoles
Por favor, subid la letra a algún sitio, no hablo Valenciano estoy intentando aprenderlo junto al Catalán pero aún se me escapan cosas y para poder traducirlo al castella si us plau 🥰
Ojalá estuviera la letra en español, como algunas canciones de zoo, estaría genial, soy de Latinoamérica, Nicaragua para ser exactos, y se me escapa el Valenciano, aunque admiro a los tres
Te dejo el cacho del Jerry que lo he traducido antes Vuélame las alas del águila y la libélula Báilame las cálidas células de la médula Navega el magma, cabalga la nube Surfea el iceberg, la madre universal es perpetua La vida no muere, ella está viva siempre Se muere el corazón que no deje que vida le entre La vida es el siempre, tú un mientras Tu vida es tu tiempo y como lo utilizas Y todos somos únicos, para qué ser especial? Del cosmos somos una fracción infinitesimal Un grano de arena de playa en la mar astral Sin el cual el todo no podría ser total Es un milagro irrepetible este día Lo aprecia el pajarito cuando pia de gozo y alegría Y si vieras tu propio milagro también lo harías Aquí no celebramos ya los años celebramos los días Es tan público que Rawpublik lo hacen sublime Los Rasputines nos hacen publi El odio es el veneno que tú bebes Esperando que muera el vecino Y no va así ves Rimo palabras y sé que se sienten solas Cierra los ojos cuando me escuches Verás como vuelas Nada más políticos de mierda contando trolas Y que suene más Rawpublik en el patio de las escuelas
