Jo tenía un caseta vora el mar.... Jo tenia un jardí florit i un cel de pau.... Jo tenia una barca i unes xarques a sa platja i una dolça matinada despertà... Quan vingueren gent de fora gent del nord gent estranya wue jugava amb samor, ho vaig perdre sa alegria i sa pau de cada dia i sa cala que era es meu mon. Ara hi pens dia i nit amb aquell jardi florit i amb mumare que esperava es meu retorn i amb sa platja solitaria quan es sò de sa guiterra li portava una canço. Fins saroma des meus pins i ses flors des meu jardi, tot ho tenc jugat i tot ho tenc perdut, ja no hi queda ni sa vela de sa barca marinera ni sa cala que era es meu mon, es meu moooon
