Qué época tan entrañable, es un placer volver a encontrar canciones como esta. Hoy en día difícilmente podemos escuchar canciones con tanta fuerza poética y tan culta.
Gracias Santiago, nuestro querido Juan Perro. Has aportado tanto a la vida de muchos de nosotros... Evocando sentimientos únicos, maravillosos. Te estaré eternamente agradecido, como a tus compañeros de Radio Futura, como no.
Adoro esta canción, y encuentro fascinante la profundidad de su letra. Santiago, persona muy interesante. La próxima vez que visite el jardín botánico de mi ciudad me acordaré de él. Saludos desde Málaga
Impresionante Santiago Auseron Aprendo tantzo y funciona tan bien ese , aprendizaje Estoy muy muy contenta y feliz de qué hayavuez a escucharle. Saludos Mamen Zaragoza.
Amb tots els respectes, ni de lluny és aquesta la interpretació de la cançó. Santiago va estar molt diplomàtic; tanmateix, més enllà de la referència a Machado -que dóna més pistes de per on va realment l'assumpte- poca cosa més a dir. El videoclip (rodat, per cert, a Catalunya i per catalans, tal com els crèdits indiquen) planteja un imaginari absolutament distanciat de qualsevol visió romanticoide que vulga atribuir-se-li a la peça, la qual és una cançó postmoderna (sobre la condició postmoderna, podríem dir) i altament reflexiva, amb un enfocament netament filosòfic (que, entre altres coses, repassa la història del pensament). Per això resulta tan «fascinant», «enigmàtica», etc., tal com diuen alguns. (Als possibles indignats caldrà recordar-los que aquest va ser, si no el primer, un dels primers videoclips del pop fet a l'estat espanyol.)
