Tres a buscar fortuna - Urbàlia Rurana 

Urbàlia Rurana, «Tres a buscar fortuna», De tornada a les ribes, Mésdemil, 2017
Lletra: Joan Soler i Amigó
Música: popular de Gascunya; Arranjaments de Maurizio Martinotti
Realització de vídeo: Joan Buigues
Vet aquí que una vegada,
pomes i raïm, figues i castanyes,
era un pare i una mare,
pomes i raïm, figues i castanyes,
de Bolívia o del Gabon,
pomes i raïm, figues i melons,
que tenien tres xicons,
pomes i raïm, figues i melons.
El més gran diu a son pare
que se'n vol anar de casa:
la mare no té raons
més que omplir-lo de petons.
La patera on ell remava,
amb la mar esvalotada,
naufragà i se'n va anar al fons
ell, projectes i il·lusions.
No han passat quatre setmanes,
pare i mare encara el planyen,
i ja emigra el fill segon
mar enllà, vatua el món.
De tan lluny no val que els plore,
a través del locutori
els envia calerons
per la Caixa de Pensions.
Ja sent que internet l'enganya
d'enviar els euros que guanya,
perquè ja ha aprés la lliçó
de la globalització.
D'Uruguai a Catalunya,
pomes i raïm, castanyes,
del Magrib al Piemont,
pomes i raïm, melons,
del Nepal fins a Gascunya,
pomes i raïm, castanyes,
tots venim d'un Tercer Món,
pomes i raïm, melons.
Les rondalles que s'expliquen
a la vora dels fogons,
per més que acaben felices,
són relats d'emigracions.