L'estiu del 1882 va caure l'enorme cúpula de l'església de Sant Andreu i va deixar set feligresos morts i diversos ferits greus.
La cúpula va caure en el moment que el capellà estava consagrant l’hòstia. De cop, els presents van sentir una tremolor i van començar a caure unes pedres. Un dels escolans va agafar els capellà dels hàbits i el va portar cap al llindar de la porta de l’hort de la rectoria. En aquell moment, la cúpula es va esfondrar totalment i els feligresos de la primera fila van quedar sepultats sota les runes. En van morir set. Alguns van ser trobats en posició d’oració. D’altres, van quedar tan desfigurats que feines hi va haver per identificar-los. A part dels morts, van resultar ferits molts més fidels, alguns amb mutilacions importants.
L’arquitecte, sospitós
La cúpula original, la que es va esfondrar, era de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. Falqués tenia 29 anys en el moment de l’accident i tot i la tragèdia, va arribar a ser arquitecte municipal de Barcelona i cap dels Bombers. Es considera que la causa de l’esfondrament va ser l’error en els càlculs de l’arquitecte, tot i que les cròniques periodístiques de l’època van evitar parlar d’ell i mai no va ser jutjat ni condemnat pels fets. Això sí, va ser acomiadat i la finalització de les obres va recaure sobre un nou arquitecte.
Subscriu-te al canal de RU-vid de betevé: / betevé
Descarrega't l'aplicació de betevé:
app.beteve.cat/
Segueix betevé a:
Instagram: goo.gl/rkU4S2
Twitter: goo.gl/HdKjiy
Facebook: goo.gl/rpKwYv
Web: goo.gl/VEqMo8
13 окт 2024
