Тёмный
No video :(

ASPENCAT - Quan caminàvem - ESTIVADA 2015 

Estivada de Rodez
Подписаться 1,4 тыс.
Просмотров 4,9 тыс.
50% 1

Un concentré d’antimatière, rien de moins. Incontournables chez eux, au Pays Valencien, les Aspencat ont su développer un son propre, unique et familier à la fois, reconnaissable dès les premières mesures, aux héritages marqués mais aux apports personnels plus marqués encore. Comme un trou noir, ils ont absorbé et digéré le rock-ska catalan, le dub français, et aussi la chanson valencienne, l’électro, le drum’n'bass, le dubstep…et en ont fait autant de constellations dans une musique en perpétuelle expansion, presque une galaxie complète. Entre chaque, une part d’ombre, qu’ils cultivent aussi, les sentiments mêlés d’une génération qui ne croit plus en grand-chose, rêve au présent d’une grande explosion, un séisme, un cyclone, une pluie qui viendra balayer l’Enfer. Leur plume acérée ? Une bombe qui jamais ne tombe. Leur énergie scénique ? Une force universelle. Extrêmement puissant, chacun de leurs concerts est un show qui ne prend jamais vraiment le temps de se poser, où chaque chose est amenée à sa place juste, de la voix des deux frontmen, dure ou douce mais toujours forte, à la basse, écrasante sans être étouffante, en passant par des nappes cuivrées plus festives, des beats dubstep lourds ou des boucles de luth presque traditionnelles qui viennent régulièrement rappeler l’attachement du groupe. Dix ans qu’ils défient et critiquent la culture institutionnelle du Pays Valencien, sans jamais faire de concession à la forme de leur discours : pour eux la poésie est une arme. Leur chant, rap ou ragga, avec quelques accents pop, est chargé d’images, de références universelles, d’appels au rêve ou à la lutte. Leurs rimes, comme tout le reste, tombent juste, touchent au cœur et déboulonnent quelques statues. Essencial ! Le concert à l’Estivada, qui marquera un pas de plus vers un prochain album (le quatrième) et de nouvelles sonorités, s’annonce d’ores et déjà atomique ! Llavors, comencem el compte enrere ?
[OC] Un concentrat d’antimatèria, res de mens. Incontornable en çò d’eles, al País Valencian, los d’Aspencat saupèron desvolopar un son pròpi, unic e familièr a l’encòp, reconeissable tre las primièras mesuras, als eretatges marcats mas als apòrts personals mai marcats encara. Coma un trauc negre, engoliguèron lo rock-ska catalan, lo dub francés, e tanben la cançon valenciana, l’electrò, lo drum’n'bass lo dubstep…per ne far de constellacions dins una musica en perpetuala expansion, quàsi una galaxia sancèra. Entra caduna, una part d’ombra, que cultivan tanben, los sentits mesclats d’una generacion que crei pas pus en grand-causa, sòmia al present d’una granda explosion, un seïsme, un ciclòn, una pluèja que vendrà curar l’Infèrn. Lor pluma afialada ? Una bomba que jamai tomba. Lor energia scenica ? Una fòrça universala. Tras que potent, cadun de lors concèrts es un show que pren jamai vertadièrament lo temps de se pausar, ont cada causa es menada a sa plaça justa, de la votz dels dos frontmen, suauda o dura mas totjorn fòrta, a la bassa, aclapanta sens èsser estofanta, en passant per de capas coiradas mai festivas, de beats dubstep pesucs o de boclas de laüt gaireben tradicionalas que vènon regularament rementar l’estacament del grop. Dètz ans que desfisan e critican la cultura institucionala del País Valencian, sens jamai far de concession a la forma de lor discors : per eles la poesia es una arma. Lor cant, rap o ragga, amb d’accents pop, es cargat d’imatges, de referéncias universalas, de cridas al sòmi o a la lucha. Lors rimas, coma tot lo demai, tomban juste, tòcan al còr e desbolonan d’unas estatuas. Essencial ! Lo concèrt a l’Estivada, que marcarà un pas de mai cap a l’album que ven (lo quatren) e de nòvas sonoritats, s’anóncia ja atomic ! Llavors, comencem el compte enrere ?
Amb :
Kiko Tur : Votz / Ivan Gosp : Votz / Pasqu Giner : Clavièrs, Programacion, Còrs / Pep Garcés : Guitarra, Còrs / Xavi Arias : Bassa / Albert Benavent : Trompeta / Bruno Mas : Trombòne / Jaume Tur : Batariá / Hèctor Peropadre : Laüt, acordeon
Captacion realizada per Piget Prod lo 25 de julhet 2015.

Опубликовано:

 

5 сен 2024

Поделиться:

Ссылка:

Скачать:

Готовим ссылку...

Добавить в:

Мой плейлист
Посмотреть позже
Комментарии : 1   
@Pipurete
@Pipurete 4 года назад
Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència. Per camins d'horta sembrada avancem Enyorem un temps que no s'ha viscut encara Un passat de lluita accelerada Assaig d'una esperança que camina fermament I transforma aquest present El Cabanyal que resisteix Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més Hui vull fer l'amor de matinada Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés Veig murals a les parets Saps que no vull glòria ni riqueses No vull cartes de promeses enfonsades en el mar Que no vull palaus ni vull princeses No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat. Quan l'Albufera ens sostenia Una vela llatina navegava contra el vent Amb la memòria empresonada Els punys i les corbelles sobre sendes de paper Creix la flor del taronger Davant les torres de Serrans El nostre amor serà la clau que obri tots els panys Dels portals d'una València On sona la freqüència del cor de Benimaclet Amb Tereses i Bassets Saps que no vull glòria ni riqueses No vull cartes de promeses enfonsades en el mar Que no vull palaus ni vull princeses No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat. És difícil oblidar les façanes d'aquell temps I els amants que s'estimaven quan la por era el segell I el futur d'aquells infants que miraven els estels Il·lusions d'un gran present! Tu i jo som rebels del temps i la distància Alumnes de l'amor, amants de la insolència Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia, d'amors impossibles som la paradoxa, som pretèrits imperfets de la nostra història, som aquell record inoblidable en la memòria Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència. Fins un nou combat. Quan caminàvem per la desobediència Quan tu i jo teníem somnis rebels Quan sobreviure forma part de l'essència A la meua terra hi ha una pluja d'estels Quan caminàvem pels carrers de València Quan tu i jo teníem somnis rebels I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Далее
ENTREVISTA A XAVI ARIAS - ASPENCAT
1:06:28
Просмотров 182
ASPENCAT - Nit d'esperança - ESTIVADA 2015
2:36
Просмотров 2 тыс.
ZOO - Corbelles (videoclip)
4:55
Просмотров 3,9 млн
Quan caminàvem
3:55
Просмотров 283 тыс.
EBRI KNIGHT - L'immortèla - ESTIVADA 2015 (Bonus)
4:11
ASPENCAT - Quan Caminavem (Resum Gira 2013)
4:04
Просмотров 489 тыс.