Creo que te iba a decir un par de cosas bien dichas pero para qué, si esque te retratas tú solo... Piensa un poco antes de hablar anda, que no cuesta nada. P.D: Ah, y aprende a escribir, que tampoco es tan difícil.
Hem sigut una terra que ha fet feliç a qui se l'ha estimada. Hem tingut una gent que sempre l'ha viscut apassionadament i una mala notícia va recórrer el Delta com una ventada: podríem perdre l'aigua i mos tocaria viure un mal moment. Mos van amoïnar posant a prova tota la nostra paciència, mos van amoïnar sense importar-los si teníem la raó i la nostra raó se va donar la mà en la raó de la ciència: Va nàixer una cultura per acostumar-mos a viure millor. Tota la gent de l'Ebre està ben unida per una veu que crida "lo riu és vida". I als pobles de la terra ja no s'oblida que hi ha una veu que crida "lo riu és vida". Sortíem al carrer i érem poqueta gent, les primeres vegades, i la millor sorpresa va ser descobrir que no estàvem sols. Ja no érem una gota, n'érem moltes més, ja no semblàvem riuades; riuades d'aire fresc que tocaven la pell i arribaven als cors. Tenim la nostra música, lo nostre vent, tenim la nostra serra. També tenim una vella i bonica forma de parlar. I un riu que s'obri pas de la muntanya al mar entremig de la terra, un riu que dóna vida i al que tots junts hem après a estimar. Tota la gent de l'Ebre està ben unida per una veu que crida "lo riu és vida". I als pobles de la terra ja no s'oblida que hi ha una veu que crida "lo riu és vida".
