A Crevillent la llengua tradicional de vehiculació social és -era- el català, en la subvarietat diatòpica més acostada al parlar de l'antiga Governació d'Oriola, d'aquí que serven nombrosos arcaismes (tenir, venir, ans, vermell, entegre...) hui gairebé desapareguts del valencià general. Tot i ser un parlar de frontera, cosa que explica la penetració de castellanismes inusitats per altres contrades, mai de la vida s'hi parlà castellà. No mai. Crevillent, doncs, com Elx i Guardamar són -eren- d'una catalanitat lingüística incontestable, empelt viu i bell de la nostra llengua.
