UEP! COM ANAM? [394] - “...de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va...” 

Producció..., rentabilitat..., globalització..., titulació... Possiblement em podràn dir que no sé de què parlo i, sería cert si parlèssim sustantivament dels conceptes que abans esmenava però, el cas, es que m’hi refería adjectivament. M’explico ... Avui en día mana el caler tant restrictivament que, en totes les coses de la vida, prima per damunt de qualsevol sentit d’elles mateixes. Serà que sóc un romàntic o, que tinc una visió concreta de les coses o, que senzillament sóc un babau que no sap de què va la vida. Coneixent-me com em conec, jo diría més bé que, ...no vull saber res de com va aquesta vida precisament per saber de què va. Em quedo amb aquella pagesía de mans deformades pel treball, de terres regades pel suor, de càntirs a l’ombra d’una figuera, de bèsties tant resabiades i nobles que valíen per deu homes, del valor i l’orgull d’aquelles propietats familiars que perduren als membres, de les eines de mànec gastat, dels carros sense matrícula i, com a mostra de màxima modernor, potser un Ebro d’aquells de fà cinquanta anys. Sí, de ben segur sóc un ximple que no sé de què parlo però, aquests són els meus gustos i els presento com a principis prenyats d’anyorança, una anyorança que s’ha transformat en refugi de la meva felicitat. Gràcies UEP per fer-me saber que no estic pas sol🙏