Als anys 50-60 la perifèria de #Barcelona estava desestructurada. El projecte per urbanitzar els terrenys de l’actual barri de #Montbau va marcar una fita dins la #RenovacióUrbana que avui encara és vigent: la relació entre veïns i espai públic.
Montbau, a la falda de Collserola, limita amb les antigues rieres Montbau i Duran (avui carrers Arquitectura i Harmonia) i quedava dividit per un torrent. La urbanització del barri és un dels primers encàrrecs de l’aleshores alcalde Josep Maria de Porcioles.
El projecte es realitza en 3 fases: la 1a el 1958 amb els arquitectes Guillermo Giràldez, Pedro López Iñigo i Xavier Subias; la 2a el 1961 amb Josep Soteras, Francesc Bassó, Joaquim Gili i Antoni Bonet Castellana, i la 3a, del 1964, amb Joan Bosch Agustí.
En la 1a fase es projecta una gran plaça i al seu voltant, blocs de pisos que asseguraven l’assolellament i la ventilació creuada. També es construeix el mercat, un nou concepte de galeries comercials amb espais interiors i exteriors, i llum i ventilació natural.
En la 2a fase es projecten edificis d’habitatges en forma d’L que deixen entre ells petites places quadrades comunicades per passatges per facilitar la convivència i les trobades entre veïns. Es construeix també l’edifici de l'església i el de la parròquia.
La 3a fase és coneguda popularment com “les casetes blanques”, un grup de cases petites unifamiliars que s’ajusten sobre la pendent de Collserola. Es va concebre com edifici únic compost per mòduls d’habitatges, carrers interiors i una plaça, que va contribuir a generar comunitat i cohesió.
Els diferents projectes duts a terme tenen l’objectiu comú d’adequar-se a les persones que hi han de viure. El resultat: carrers concebuts com espais verds entre edificis, amb porxades, galeries i places àmplies per a la vida social lluny del centre de la ciutat.
Coincidint amb l’exposició ‘Montbau 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia’ que es pot visitar actualment al COAC, entrevistem l’arquitecte Joan Carles Navarro, que va créixer al barri.
1 июн 2021
