Els infinitius "tindre" i "vindre" tenen molta raó de ser... 📷 Instagram: @filologa_de_guardia 📲 TikTok: @filologa_de_guardia ✉ Adreça electrònica: cosessobreelcatala@gmail.com
😍😍😍 molt ben explicat! Quan treballí a Peníscola, escoltí per primera vegada "tinc de". A València la normativa i els llibres només mos d(e)ien que era "he de" i llavors és normal que pensara que estava malament. De fet, hi apareix documentat de fa temps. Ta iaia és un pou de saviesa ❤
M'encantes! La major part dels valencians fem tindre i vindre, amb l'excepció del valencià septentrional, i també tots els verbs derivats dels anteriors. I així ho arreplega el nostre Diccionari Normatiu Valencià! Com ha de ser! Molt ben explicat, ja era hora!
Jo sóc de Barcelona i dic "tindre" i "vindre" 😅. Pot ser que sigui per tenir avantpassats amb dialecte occidental i s'hagi conservat? Em resulta curiós perquè sempre ho he dit.
A Barcelona concretament es diu "tindre i vindre". És com una illa. Suponc que s'entén "català central" perquè al voltant de Barcelona sí que es diu "tenir i venir"
Ostres, des que tinc consciència lingüística he trobat molt proper al castellà TENIR/VENIR (calcs?). X tant, he optat sempre x TINDRE/VINDRE. X això i xq al Camp de Tarragona es diu així... Q cuqui l'Aideta :D
No són calcs, al francés també és TENIR/VENIR. Són les formes "clàssiques" (anteriors, per dir-ho d'alguna manera) però com en tots els verbs, i com diu l'Aida al vídeo, el futur i el condicional haurien d'haver sigut TENIRÉ i VENIRÉ i de fet ho eren. Però és produí una síncope i caigué la 'i' i un tancament vocàlic de E a 'i' i llavors quedà VINRÉ (al dialecte Pallarés ho continuen dient així com a DIVENRES o CENRA) però tant el castellà, com el francés com el català han desenvolupat un D epentètica (no ve del llatí) perquè no sone "malament" (cacofonia) i llavors hem fet VINDRÉ. I per analogia (comparació/imitació) hem pensat que l'infinitiu era VINDRE. Com si diem que l'infinitiu de CANTARÉ és CANTAR. Aleshores no és que siga un calc sinó més aïna la forma clàssica que la TV3 ha agafat com a model mentre que la Televisió Valenciana ha agafat com a model TINDRE.
No se si tens video de aquest tema: la 3ra conjugació de conduir, dirigir, por exemple (recordo el video del "Digui, digui"). Com saber quan porta increment i quan no en porta? Grácies pel teu canal!!!! Records des de Buenos Aires
Com a consell meu, per si la filòloga no respon: els verbs de la 3a conjugació incoatius (els que afegeixen -eix- a les formes àtones dels presents d'indicatiu i de subjuntiu) són majoria. Per tant, apren-te només la llista dels que són sempre pus (és a dir, no incoatius): *ajupir, bullir, collir, cosir, dormir, fugir,* grunyir, munyir, *morir, obrir, omplir,* proir, pudir, punyir, *sentir, sortir, tussir* i els seus derivats. La resta són tots incoatius, tot i que algun (com ara lluir) admet ambdues formes.
Em pots donar cosells per a fer l'analisi sintàctic perque el 26 d'Abril tinc l'examen de valencià i odi totalment la sintaxis tan en valencià con en castellà
Jo tinc dubtes amb el progressiu. Es a dir, venint/vinguent i tenint/tinguent. Jo com a occidental utilitze tindre i vindre però tenia entès que el "correcte" o genuí era venint i tenint. Segons el que tu expliques tindre i vindre formen part de la 2ª conjugació i, per tant, es conjugarien tinguent i vinguent com bebent o sent ("siguent"). En aquesta forma verbal sí que formen part de les dos conjugacions.
Hi ha una norma que diu que cap gerundi (ni cap infinitiu) pot ser veralitzat; per tant, les formes col·loquials "vinguent", "tinguent", "siguent", "visquent", "pogent", "volguent", "sapiguent"... no són acceptables en català estàndard. Això no vol dir, però, que no siguin genuïnes i, per tant, les puguem fer servir en registres col·loquials😊
Tindre dos academies/instituts creadores de normativa du problemes però també du ventages. Entre elles que s'evita la pèrdua de riquesa i coses com estes passen menys perquè com cada institució està a un lloc concret pot agranar cap a casa sense voler, pero al haver-hi dos en dos llocs diferents les mancances d'una són suplides per l'altra. I el mateix dic amb les rtv autonòmiques. Trobe que gent de catalunya per la provincia de lleida o de les terres de l'ebre s'identificarien més amb à punt media que no amb tv3, almenys en allò referit al lèxic.
2 года назад
No deies que odiaves els castellanismes? Per què dius marxar en lloc d'anar-se'n?
