Cony, collons (o coi, cordons), quina gran lliçó avui! Recordo com em costava al seu dia diferenciar-los, amb el temps gràcies a Déu ho vaig anar aclarint, i avui gràcies a tu tenim un petit gran recordatori, molt ben explicat!! 👏👏👏👏👏👏
Em costa recordar tota la normativa del català a l'hora d'escriure, però en aquest cas com a catalana de Girona, no tinc problema. Només haig de pronunciar aquest mot abans d'escriure'l. Amb tot, moltes gràcies, bonica.
Hola! Soy francés y me gusta mucho tu canal :) Lo he descubierto despues de verte en liga romanica y me ha motivado en aprender el catalán jaja, parece un idioma muy interesante aunque no entiende todo por ahora. Buena suerte con el canal y espero que volveras en un estream de liga romanica algun dia ^^
Em va de meravella per a la prova d'accés a la universitat. He pogut fer un bon repàs i, a més a més, m'he distret amb aquest vídeo. Moltíssimes gràcies! Evindentment, quan superi les proves la carrera que esculliré serà la de filologia catalana. Ho tinc claríssim!!!!
@@filologa_de_guardia Per cert, sóc de Catalunya del Nord i estic aprenent català, i doncs només vull dir-te moltes gràcies pel teu contingut que està molt bé 💙
hola, bon dia o bona nit açò no va de quens, va de curiositats personals. soc de la Marina (Alacant). nivell de català formal prou baixet (escrit i parlat) tinc interés en aquesta acepció del verb parar: "Estendre la mà, un pany de roba, etc., presentar una part del cos, un atuell, etc., per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen. Tu para el davantal i jo et tiraré les cireres que culli. Vols confits? Para la mà." al poble l'hem fet servir molt a casa i al carrer i ara sembla que mor. els joves no la reconeixen, els majors s'enrecorden com si parlaren d'altres temps. (jo tinc 57à i tampoc son massa per que passe açò) també crec que a la definició faltaría un aspecte que sería com: mostrar, exposar algo pera que passe algo" o una cosa aixina. (parar taula) i supose que son derivades paraules com "parada" (tinc una parada al mercat) "aparador" (moble) que per altra banda també son castellanes. jo, per si serveix d'alguna cosa la gaste sempre que puc. "si vols repetir de canelons, vine i para el plat" "para la bosa que et pose les taronges" .... no se perquè mor un verb tan bonico, tan útil i amb tant de trellat. exsistia també al castella i ha mort? a la RAE no hi ha cap acepció que li semble i un altra curiositat que tinc: de l'hotaliza que els espanyols diuen pimiento, quantes maneres diferents hi ha per dir-ho en la nostra llengua? pebrera(a la Marina), pimentó (a l'horta Nord), bajoca (a l'Alcoià)... això que jo sápiga. i perquè son tan diferents? què te la pebrera d'especial que no tinga la tomaca o la ceba? entenc que es puga dir farigola, friula, timó, timonet.... val, hi ha dues arrels, amb variants i i tampòc lles fem servir a diari. però amb la pebrera? tan quotidiana com es? moltes gràcies. m'agraden molt els teus videos.
A tomb del què, em preocupa la tendència cada cop més estesa en català oriental de pronunciar "que" conjunció, a la castellana, una cosa així com "qué". Cada cop que ho sento (no ho escolto, ho sento), m'agafa un cobriment de cor.
¡Me ha dejado loco ver que el "que" interrogativo va sin acento en catalán! ¿Sabes cuáles son las razones históricas de esto? Me parece supercurioso. Lo cierto es que yo, aun habiendo estudiado Filología Hispánica, no tengo ni idea de las razones de que en español "qué" sí se acentúe. Me voy con tarea por hacer después de este vídeo. Muchas gracias por el vídeo y por hacer que me cuestione sobre mi lengua. :)
M'ho apunto! De moment t'avanço que en el "per què" el "què" és interrogatiu, amb la qual cosa... si pots posar "cony"/"collons" després de "per què" és que s'escriu separat, hehe. Si no pots, gairebé segur, és que s'ha d'escriure junt.
